Notícies recents

La nova Llei d’habitatge fixarà el recàrrec de l’IBI com la fórmula que gravi els pisos buits, tot i que encara no s’ha pactat l’import que podrà tenir la modulació d’aquest recàrrec. La nova llei inclourà un recàrrec en l’IBI a partir del quart habitatge buit. El Ministeri de Transports va plantejar en el seu esborrany que el recàrrec podria assolir el 50%. Però el PSOE s’ha apropat als seus socis de Govern pujant-lo al 75%.

Per la seva banda, la formació morada defensa un gravamen segons el número d’habitatges fins a arribar al 200%. 
On hi ha hagut acord és en augmentar la taxa a partir de quatre immobles sense ocupar per propietari. 

Hisenda planeja fixar un tipus mínim de Societats a Espanya sense esperar a un acord internacional en la matèria. L’objectiu a llarg termini de la reforma tributària, segons la Ministra d’Hisenda, és “que al llarg de la legislatura s’aconsegueixi reduir el diferencial de recaptació que existeix entre Espanya i la mitja de la UE, d’entre set i vuit punts” de PIB, uns 80.000 milions d’euros, “imprescindibles, com la pandèmia ha posat de manifest, per a sostenir l’Estat de benestar”. La seva implantació, en tot cas, serà progressiva, a fi d’apropar-la  al moment que estem vivint”, prioritzant la recuperació econòmica a la consolidació fiscal”. 

Així ho ha assenyalat el titular de Treball en la clausura dels VII Premis Cepyme, on ha apuntat que “en breu” s’obrirà la negociació en la comissió tripartita. Ha apuntat aquesta setmana que la nova pròrroga dels ERTE – on segueixen uns 750.000 treballadors – haurien “ajustar-se als paràmetres” per a “estimular la reactivació”, és a dir tornar a un esquema que bonifiqui més a les empreses per els treballadors que reincorporin d’un ERTE. 

La legislació actual realitza un “prorrateig” que atenua l’import de la millora. El Govern i els agents socials negocien els termes concrets de la reforma de pensions després de l’acord trobat pels partits per les recomanacions del pacte de Toledo. Un dels punts que s’espera poder tenir tancat per després de l’estiu és el de la modificació de l’esquema d’incentius per allargar l’edat de jubilació més enllà dels 66 anys estipulats per llei, per un costat, i també de les penalitzacions per a qui es retiren de Treball abans de3 l’edat. Es refereix als incentius per a la coneguda jubilació demorada, el Govern planteja la possibilitat de fer en un pagament únic l’import corresponent a aquesta millora, en cada cas. Segon els càlculs, per una pensió mitja, de 27.000 euros anuals, aquest pagament suposaria 13.000 euros cada any de demora.

Hisenda torna a modificar el termini de presentació de l'impost sobre transaccions Financeres, atenent l'estat de tramitació normativa de l'impost, i amb l'objectiu de permetre un marge temporal major per a les adaptacions tècniques i funcionals dels nous contribuents. Per aquest primer exercici d'aplicació, 2021, la presentació i ingrés de les autoliquidacions corresponents als quatre primers mesos de 2021, s'efectuarà en el termini previst per la presentació i ingrés de l'autoliquidació corresponent al mes de maig de 2021 (del 10 al 20 de juny). Llavors. les primeres autoliquidacions de l'impost no es presentaran fins el 10 de juny de 2021.

El possible retràs en els pagaments de les prestacions del Sepe després del ciberatac contra l’organisme ha obligat al Govern a accelerar la nova estratègia nacional de ciberseguretat.
En concret, l’Executiu treballa ja en una nova llei sobre el 5G, que reforçarà la seguretat de les xarxes per evitar aquests atacs i vigilarà als proveïdors d’aquests serveis.
Segons Fonts sindicals podrien produir-se 150.000 retards en les noves sol·licituds de prestacions. En concret, estarien en risc de no cobrar el 10 d’abril part de les persones que van fer la sol·licitud els quatre dies que va estar el sistema totalment inoperatiu. La consultora McKinsey estima la previsió de creixement de l’activitat econòmica que pot provocar el desenvolupament de les xarxes 5G i 6G arribaria als 3 bilions d’euros des d’ara fins 2030. 

El Govern ha deixat la porta oberta a un possible augment de la pensió màxima de jubilació després de completar-se la reforma que està portant a terme l’Executiu i que en aquests moments negocia a la taula de diàleg social amb el patronat i sindicats. 
Una mesura que aniria acompanyada d’un augment de la base màxima de cotització i que arribaria, segons els plans del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a la segona meitat del pròxim 2022. 

La crisis de covid va impulsar l’activitat de l’Institut Català de Finances (ICF) fins a duplicar la seva activitat de l’any passat en relació amb el 2019. L’organisme públic va donar finançament en forma d’avals o préstecs a pymes i a autònoms per valor de 1.328,9 milions d’euros. Aquesta xifra representa més de 350.00 euros per empresa. El 68,4% del finançament donat per l’ICF va correspondre a operacions destinades a fer front a les conseqüències de la covid. La competència de l’ICO va impedir que l’Institut esgotés les seves línies covid.