Notícies recents

La Sala de lo Social del TSX de Galicia así lo ha confirmado por primera vez. El fallo de primera instancia, sin embargo, no reconoce a los hombres el permiso para acudir a exámenes prenatales, también solicitado por el demandante. El TSXG coincide “con el acertado criterio de la juzgadora de instancia” de no extender este permiso a los trabajadores varones y demás personas progenitoras que no son gestantes. Respecto a los permisos para técnicas de preparación al parto, que “la propia redacción de las normas no excluye a los trabajadores padres y demás personas no gestantes, pues, mientras que obviamente estos no pueden ser sometidos a permisos prenatales, sí pueden asistir a las técnicas de preparación al parto, y desde la perspectiva del buen fin del proceso de maternidad/gestación, ello suele ser saludable recomendación”.

En estos casos no cabe que la Seguridad Social rechace la solicitud de jubilación invocando que no se ha percibido la indemnización propia de los despidos objetivos o colectivos. La Sala explica que no cuestionándose la involuntariedad, ni existiendo indicios de fraude, resultaría excluyente el exigir a los socios trabajadores de cooperativas que acreditaran el percibo de una indemnización desconocida en el régimen jurídico de su vínculo societario.

Eleva les xifres del balanç i del volum de negoci que defineixen cadascuna de les categories empresarials als efectes del compliment de les obligacions de presentació d'informes i auditories. La modificació normativa entrarà en vigor a partir de l'1 de gener de 2024. Això no obstant, els Estats membres poden permetre a les empreses que apliquin aquestes disposicions per als exercicis que comencin a partir de l'1 de gener de 2023. Una vegada en vigor aquesta Directiva, es consideraran microempreses aquelles el balanç de les quals no superi els 450.000 € i el seu volum de negoci se situï per sota dels 900.000 €, fet que suposa un ajust a l'alça del 28,6%. El nombre estimat de societats de capital que es beneficiarien d'una reducció de les obligacions de presentació d'informació i auditoria és del 6%.

Segons el TS, aquestes accions prescriuen en funció de la naturalesa del deute en qüestió. El Tribunal Suprem justifica aquest nou criteri, en primer lloc, explicant que quan es tracta de deutes contrets estant la societat en causa de dissolució, la voluntat de la llei és col·locar l'administrador en una posició de garant personal dels deutes de la societat, com si fos un fiador. En segon lloc, la sentència conclou que els dos preceptes que s'apliquen fins ara per determinar la prescripció, en realitat, no són aplicables a la responsabilitat per deutes socials.

En concret, el Suprem estableix que "és procedent la inclusió a la base de la deducció per R+D+i, de les despeses meritades en exercicis anteriors no consignats en les autoliquidacions corresponents, sense que fos necessària la prèvia sol·licitud de rectificació de les autoliquidacions dels períodes impositius corresponents a les deduccions no declarades". La sentència rebutja així el criteri que va introduir Tributs el juny del 2022. En aquella data, l'òrgan va emetre dues consultes vinculants que establien que l'única via per acreditar les deduccions era amb una rectificació de l'autoliquidació corresponent al seu any de generació.

Així, la jurisprudència permet un “termini raonable o prudencial” entre tots dos extrems perquè l'ocupador avaluï les seves opcions i adopti la millor decisió. Amb aquest argument, el TS ha validat el cessament d'un treballador que va tenir lloc deu mesos després de la declaració d'incapacitat absoluta del cap. En aquest cas, l'extinció del contracte es va lligar a tres factors que el tribunal té en compte: “La situació d'incapacitat, l'empitjorament i el fracàs de la gestió encomanada a una de les treballadores”. Per tot això, tenint en compte els esforços de l'ocupadora, l'alt tribunal ha estimat que els cessaments van ser adequats.

La Llei de Startup, que va entrar en vigor el 23 de desembre passat, va ampliar el perfil de les persones que podien acollir-se a aquest règim tributari. Tot i això, des de l'entrada en vigor d'aquesta norma, ja fa més de deu mesos, l'Administració encara no ha desenvolupat el reglament necessari perquè aquests nous col·lectius puguin sol·licitar acollir-se a la Llei Beckham. Experts tributaris expliquen que la manca de desenvolupament reglamentari deixa aquests nous col·lectius fora de la realitat, ja que el procediment de sol·licitud actual no s'adapta a aquestes situacions i l'Administració no està resolent les sol·licituds. "Aquests contribuents i els seus ocupadors necessiten saber quina retenció se'ls ha d'aplicar, no poden estar als llimbs i menys de cara a la presentació de l'impost el juny de 2024"

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el primer dels recursos en què es demanava la responsabilitat patrimonial de l'Estat pels danys patits per una empresa del sector de l'hostaleria com a conseqüència de l'aplicació de la normativa aprovada per evitar o mitigar la propagació de la pandèmia COVID-19. Aquesta normativa va imposar, entre d'altres, la suspensió temporal de l'activitat empresarial a què es dedica la recurrent. A la Sala Contenciosa estan pendents gairebé mil assumptes equivalents al present recurs. Diversos milers més es troben en tramitació al Govern.