Notícies recents

El TS frena a l’Agència Tributaria i evita que els inspectors utilitzin proves contra el contribuent que trobin casualment en un altre cas durant el registre del domicili o empresa.
En concret, el Suprem fixa doctrina i estableix que “Hisenda no pot utilitzar proves obtingudes en registres de tercers que siguin declarades nul·les per sentència penal”. La sentència, de 14 de juliol de 2021, dictamina com a doctrina que “l’administració tributària no pot realitzar comprovacions (considerades com a vàlides), determinar liquidacions o imposar sancions a un obligat tributari prenent com a fonament fàctic de l’obligació fiscal els documents o proves aconseguides en un registre al domicili de tercers (tot i que la entrada i el registre fos autoritzat per un jutge d’aquesta jurisdicció), quan tals documents van ser considerats nuls en sentència penal ferma, per estar afectats en vulneració dels drets fonamentals a la seva obtenció”. 
 

El Govern espanyol ha presentat aquest dilluns el fons públic-privat Next Tech al que destinarà 2.000 milions d’euros públics per impulsar el creixement d’empreses tecnològiques i la inversió de projectes tecnològics d’alt impacte. La secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, ha assenyalat que l’objectiu és mobilitzar recursos conjunts en col·laboració pública-privada de 4.000 milions en un període inicial de quatre anys i "crear unicorns [startup que superen la valoració de 1.000 milions de dòlars]". 
Si es mobilitzessin aquests fons es doblaria la capacitat d’inversió pública de França, i Espanya es situaria només per darrera de Alemanya a Europa. El Govern pretén amb aquest fons “modernitzar l’arquitectura financera publica” per a emprenedoria amb mesures que complementen i amplien els mecanismes de finançament de les startups per a finançar operacions a gran escala. 

El Ministeri de Treball va presentar a empresaris i sindicats un nou esborrany de la reforma laboral, segons van informar fonts de la negociació que no han parlat sobre el contingut de la proposta. 
La vicepresidenta va advertir que la reforma del mercat laboral “es va fer” i els agents socials saben que ha d’estar publicada al BOE abans del 31 de desembre. 
La taula no va entrar el dimecres a debatre la nova proposta de Treball, doncs la reunió es va centrar en el contracte fix d’obra de construcció que Treball vol tancar amb un rebuig de la CEOE que defensa que es tracta d’un model contractual pactat amb els sindicats.

Els empresaris orientats a sectors emergents mitjançant mentoring es podrán beneficiar d’una legislació especifica per a un entorn concret: les startups, segons l’Informe de l’Avantprojecte de llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents. Els emprenedors podran optar a un tipus de l’Impost de Societats reduït a 10 punts, passant del 25% al 15% en startups fins a un màxim de quatre anys. A més, s’inclou la possibilitat que les startups sol·licitin l’ajornament del deute tributari de l’impost de societats o de l’impost sobre la renda de no residents durant el primer exercici on la base imposable sigui positiva i en el següent, amb dispensa de garanties i sense interessos, per un període de 12 i 6 mesos respectivament.

Els assessors fiscals alerten que aquests models careixen d’instruccions aprovades i publicades al BOE. Els fiscalistes adverteixen que la incorrecta complimentació d’aquests models pot portar sancions al tributari. L’Associació ha denunciat aquesta situació al Defensor del poble, al Consell per a la Defensa del contribuent i al Consell de Transparència i bon Govern, donant compte front el ple del Foro d’Associacions i Col·legis Professionals celebrat aquesta setmana. 
També ja recorregut davant del Tribunal Suprem el Reial Decret que desenvolupa la llei 10/2020 i, davant la AN, l’ordre Ministerial que crea els formularis informatius 234, 235 i 236. Els assessors fiscals han presentat aquests recursos atenent al caràcter retroactiu, així com al petit marge d’actuació, i les diverses deficiències tècniques, de la normativa que desenvolupa la directiva de 2008 coneguda com DAC 6. 

El sector del comerç ha iniciat la seva recuperació, tot i que no s’espera que recuperin els nivells previs a la pandèmia, al menys fins a l’any vinent. Tot i que sempre existeixen excepcions. Les vendes d’electrodomèstics han avançat un 66,7% en el primer quadrimestre de l’any, segons les dades de l’Associació Nacional de Fabricants d’Electrodomèstics (Anfel). Però no només és això, el més important  és que estan en torn a un 27% per sobre del registrat al 2019. “El creixement obeeix a unes majors compres per a l’equipament de la llar, faltarà veure que passa ara amb la tornada a la normalitat”. “Hi ha un estalvi acumulat, una renda disponible per part dels consumidors, però és probable que també hi hagi una major partida de la despesa que es destini a oci i restauració”, afirma el portaveu també de la Confederació Espanyola del Comerç (CEC). Les últimes dades posen de manifest, de fet, que s’està produint una ralentització.

Ja sigui en jornades de set o de dotze hores. En la seva sentència, que es pot recórrer davant del tribunal Suprem, l’alt tribunal català determina que s’ha de declarar el dret dels auxiliars d’infermeria de disposar, dintre de la seva jornada laboral, de deu minuts per a la seva neteja personal abans del dinar i d’altres deu minuts abans de deixar el treball, en el cas de les jornades de dotze hores.
En el cas de les jornades de set hores, el TSJC també reconeix el dret dels auxiliars d’infermeria de disposar dintre de la seva jornada de treball de deu minuts per a la seva neteja abans d’acabar el seu torn.

La sala Quarta del Tribunal Suprem reunida en ple per a examinar la incidència de la Sentència del Tribunal de justícia de la Unió Europea del 3 de juny de 2021 en diversos recursos, ha decidit, per unanimitat, rectificar l’aplicació que es feia de la seva pròpia doctrina en relació a ka durada del contracte d’interinitat per vacant al sector públic. 
A l’aplicació de les previsions legals i reglamentàries sobre el referit contracte, la seva durada màxima serà el temps que durin els processos de selecció per a cobrir la vacant conforme al que està establert a la seva normativa legal o convencional específica. A falta de previsió normativa la Sala entén, amb caràcter general, que una durada superior a tres anys ha de considerar-se injustificadament llarga, el que comportarà que el treballador interí passi a condició d’indefinit no fixe. La primera de les sentències deliberades i votades en ple es darà a conèixer en breu.