Notícies recents

Su Sala de lo Social emitió hace unas semanas una sentencia en la que se dirimía si ese tiempo de comida es parte de la jornada de trabajo o no. Todo depende, resume el Alto Tribunal, de si durante ese tiempo el empleado está disponible. El Supremo especifica que "si se garantiza la desconexión total de las personas que prestan servicios para la empresa durante la hora de interrupción de su trabajo para comer dicho periodo de ninguna manera puede ser considerado como tiempo a disposición", pero que en el caso de que se garantice el descanso del trabajador, ese tiempo no es considerado jornada de trabajo.

El TS obliga l'AEAT a permetre les deduccions i reduccions a l'IRPF dels autònoms que cobren a través d'una societat, encara que no estiguin donats d'alta, ni per tant, cotitzin al RETA de la Seguretat Social. La decisió assenyala que si l'autònom ha de cotitzar a la Seguretat Social i no ho fa, en tot cas es tracta d'una infracció greu que l'Administració competent ha de multar, però això no dóna peu al fisc a tractar de manera diferent els seus rendiments de treball. La sentència del Suprem és d'especial rellevància per als autònoms que tenen una empresa ja que obliga l'AEAT a acceptar-ne els rendiments, i també les reduccions i deduccions fiscals que apliquin sobre ells per les despeses en què incorren per fer la seva tasca.

Segons ha avançat la ministra de Treball, el Govern impulsarà un reglament que limitarà el nombre d'aquests contractes que hi podrà haver a cada empresa, un 20% a les companyies que superin els 50 treballadors i fins a 10, en el cas de les més petites. Els criteris generals que guien aquests acords laboral estan recollits a l'ET, si bé, el RD que aprovarà el Govern acabarà de concretar alguns dels punts que havien quedat a l'aire.

El Ple de la Cort de Garanties ha rebutjat aquest dijous la qüestió d'inconstitucionalitat remesa pel TSJCV que considerava que imposar un tipus mínim del 23% podria vulnerar el principi de capacitat econòmica, en avançar les empreses al fisc una quantitat més gran del que li correspongués. Els experts consideraven que aquest avenç suposava concedir un crèdit al fisc sense interessos, encara que l'any següent tornés l'excés. La Cort de Garanties subratlla en un comunicat que aquest mètode no grava rendes "irreals" ni "fictícies", sinó que fa un mesurament raonable de la renda en termes reals (no estimats), nets (no bruts) i actuals (de l'exercici en curs).

Els contribuents no residents a Espanya tenen dret a aplicar el límit conjunt del 60% de l'IRPF i l'IP, una prerrogativa que fins ara estava reservada exclusivament per als residents. La resolució del Tribunal Suprem dictamina que impedir als no residents beneficiar-se del límit vulnera el principi de lliure circulació de capitals, un dels pilars fonamentals del TFUE. El TS considera que no hi ha "raons d'interès general que justifiquin un tracte discriminatori" basat únicament en el lloc de residència del contribuent. La decisió obre la porta que els no residents que hagin pagat l'impost en els darrers quatre anys (període no prescrit fiscalment) iniciïn procediments per sol·licitar la rectificació de les seves autoliquidacions i la devolució dels ingressos indeguts, més els interessos de demora corresponents.

Els magistrats recorden que la indemnització no va ser sol·licitada pel beneficiari en la demanda inicial, i que aquest concepte no es podia concedir d'ofici pel jutge. Els magistrats plantegen que la controvèrsia consistia a determinar “si el jutjat social va incórrer en incongruència per excés”, és a dir, si el jutge unipersonal estava facultat per reconèixer una compensació pels danys morals causats quan, en realitat, el litigant “no havia reclamat cap indemnització”, relaten. Un jutge no pot concedir el que el ciutadà no va sol·licitar al seu escrit inicial de demanda, recorda la Sala

El TC ha validat l'increment de l'impost català a les instal·lacions energètiques, conegut com l'ecotaxa, aprovat pel Govern el 2022. Endesa va recórrer aquesta actuació davant del TSJ de Catalunya, que en data de juliol del 2024 va elevar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el TC per dirimir la legalitat de la mesura. Es qüestionava la utilització d'un decret llei, mecanisme reservat per a actuacions extraordinàries i urgent. El Constitucional considera que el govern català va obrar adequadament en triar aquesta via legal: "De les diverses fonts esmentades, se n'extreu la conclusió que l'aprovació de la norma es justifica en la necessitat de respondre de manera ràpida a la crisi energètica causada per la guerra d'Ucraïna, amb mesures que accelerin la transició i l'autonomia energètica".

Catalunya ja ha començat a tramitar sancions per incompliments en el límit als lloguers que regeix a pràcticament tot el territori. La consellera de Territori i Habitatge ha avançat aquest dimecres al Parlament que el seu departament tramita actualment 30 expedients per incompliments de la llei que limita les rendes des de l'any passat, la majoria, a l'àrea metropolitana de Barcelona. El sector immobiliari i els propietaris han rebut la notícia dels primers expedients amb sorpresa. Consideren la dada de 30 incoacions “irrellevant” si es té en compte tot el parc de lloguer, cosa que indica, segons la seva opinió, que s'està complint el topall de rendes de forma majoritària.