Notícies recents

La OCDE ha publicado una actualización del Modelo de Convenio Tributario sobre la Renta y sobre el Patrimonio, que proporciona nuevas directrices detalladas sobre el trabajo remoto transfronterizo de corta duración y la tributación de las rentas derivadas de la extracción de recursos naturales. La Actualización de 2025 del Modelo aclara cuándo el trabajo remoto transfronterizo, como el trabajo desde casa, crea una presencia imponible para las empresas. La actualización también introduce una nueva disposición alternativa que establece cómo deben gravarse las rentas derivadas de actividades relacionadas con la extracción de recursos naturales como el petróleo, el gas y los minerales, una medida especialmente relevante para las economías en desarrollo y otras economías ricas en recursos. Las actualizaciones publicadas se reflejarán en las ediciones revisadas, condensada y completa del Modelo de Convenio Tributario de la OCDE que se publicarán en 2026.

A l'octubre es van crear 11.665 societats mercantils, un 9,0% més que el mateix mes del 2024. El capital subscrit per a la seva constitució va registrar un increment anual del 5,3%. D'altra banda, van ampliar capital 2.437 societats. El nombre de societats mercantils dissoltes va baixar un 1,9% en taxa anual. El 81,7% ho van fer voluntàriament. El 19,0% de les societats mercantils creades a l'octubre va correspondre a immobiliàries, financeres i assegurances i el 15,9% al comerç. Pel que fa a les societats dissoltes, el 19,8% pertanyia al comerç i el 15,9% a la construcció. Illes Balears, Canàries i el País Basc van presentar els majors augments anuals en el nombre de societats mercantils creades a l'octubre. Per part seva, Comunitat Foral de Navarra, Extremadura i Aragó van registrar els descensos més acusats.

L'alt tribunal fixa que les multes d'Hisenda seran nul·les de ple dret si el fisc ignora les proves presentades per l'afectat i no "justifica ni en motiva el rebuig". La Cort, en una sentència del 24 de novembre, estableix que quan l'AEAT imposa una sanció sense escoltar les proves de descàrrec proposades pel contribuent "vulnera el dret fonamental a utilitzar mitjans de prova pertinents per a la defensa i, en relació amb aquest dret, a la presumpció d'innocència". En cas que Hisenda rebutgi les proves, ho ha de motivar, i acreditar que la seva pràctica no alteraria el resultat final.

La sentència estableix que, quan les mercaderies s'introdueixen en un dipòsit duaner i posteriorment són despatxades, el moment clau per determinar-ne el valor en duana és el de la seva inclusió en aquest dipòsit. Per tant, el valor de transacció que cal utilitzar és el de la “primera transmissió”, la venda que va motivar la seva entrada al territori duaner de la Unió. Aquesta interpretació, basada en els articles 29 i 112 del Codi Duaner Comunitari, aporta una seguretat jurídica fonamental per a les empreses que utilitzen els dipòsits duaners com a centres estratègics de distribució. Els permet calcular els seus costos aranzelaris amb antelació, basant-se en el preu de compra original, sense que vendes intermèdies dins del magatzem alterin la base imposable. La decisió no és només un dictamen tècnic, sinó una guia estratègica per a qualsevol empresa que operi a la cadena de subministrament internacional de la UE.

La seva Sala Social va emetre fa unes setmanes una sentència en què es dirimia si aquest temps de menjar és part de la jornada de treball o no. Tot depèn, resumeix l'Alt Tribunal, si durant aquest temps l'empleat està disponible. El Suprem especifica que "si es garanteix la desconnexió total de les persones que presten serveis per a l'empresa durant l'hora d'interrupció del seu treball per menjar aquest període de cap manera pot ser considerat com a temps a disposició", però que en el cas que es garanteixi el descans del treballador, aquest temps no és considerat jornada de treball.

El TS obliga l'AEAT a permetre les deduccions i reduccions a l'IRPF dels autònoms que cobren a través d'una societat, encara que no estiguin donats d'alta, ni per tant, cotitzin al RETA de la Seguretat Social. La decisió assenyala que si l'autònom ha de cotitzar a la Seguretat Social i no ho fa, en tot cas es tracta d'una infracció greu que l'Administració competent ha de multar, però això no dóna peu al fisc a tractar de manera diferent els seus rendiments de treball. La sentència del Suprem és d'especial rellevància per als autònoms que tenen una empresa ja que obliga l'AEAT a acceptar-ne els rendiments, i també les reduccions i deduccions fiscals que apliquin sobre ells per les despeses en què incorren per fer la seva tasca.

Segons ha avançat la ministra de Treball, el Govern impulsarà un reglament que limitarà el nombre d'aquests contractes que hi podrà haver a cada empresa, un 20% a les companyies que superin els 50 treballadors i fins a 10, en el cas de les més petites. Els criteris generals que guien aquests acords laboral estan recollits a l'ET, si bé, el RD que aprovarà el Govern acabarà de concretar alguns dels punts que havien quedat a l'aire.

El Ple de la Cort de Garanties ha rebutjat aquest dijous la qüestió d'inconstitucionalitat remesa pel TSJCV que considerava que imposar un tipus mínim del 23% podria vulnerar el principi de capacitat econòmica, en avançar les empreses al fisc una quantitat més gran del que li correspongués. Els experts consideraven que aquest avenç suposava concedir un crèdit al fisc sense interessos, encara que l'any següent tornés l'excés. La Cort de Garanties subratlla en un comunicat que aquest mètode no grava rendes "irreals" ni "fictícies", sinó que fa un mesurament raonable de la renda en termes reals (no estimats), nets (no bruts) i actuals (de l'exercici en curs).