ASSESSORS I CONSULTORS
A GIRONA

El TSJ de Cantàbria recorda que aquest tipus de dietes tenen com a objectiu compensar les despeses en menjar i desplaçaments que els empleats realitzen per al desenvolupament de la seva activitat laboral, motiu pel qual, amb caràcter general, estan exemptes de tributació a l'IRPF. Tot i això, el tribunal matisa que quan aquestes quantitats s'abonen tots els mesos pel mateix import, deixen de complir la seva funció compensatòria. En no respondre a despeses variables o puntuals, perden la naturalesa de dieta i passen a considerar-se una part més del salari, cosa que implica la seva subjecció a l'IRPF.

La pràctica totalitat de CCAA de règim comú estan frenant les rebaixes fiscals que van aprovar en exercicis passats, segons adverteix l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal al seu darrer informe. L'única excepció és Madrid, que continua augmentant les reduccions fiscals. Les xifres aportades per l'Airef són les següents: en el període 2026-2030, les mesures fiscals permanents adoptades per les CCAA suposaran una pèrdua de recaptació d'uns 1.150 milions, davant dels 1.409 milions que es va renunciar a ingressar al període anterior. L'impost que continua concentrant el 2026 les rebaixes més grans és l'IRPF, en el seu tram autonòmic, que, no obstant, ha augmentat la recaptació a gairebé tots els territoris.

La Sala Contenciosa Administrativa aclarirà si aquest valor que estableix el Cadastre i serveix de base per pagar l'ITP i l'ISD es pot substituir pel que estableixi un informe pericial individualitzat de l'immoble. L'alt tribunal, en una interlocutòria del 29 d'abril, admet el recurs de la Hisenda autonòmica canària contra la sentència del TSJ de les Canàries que va donar suport a l'informe pericial sol·licitat per un contribuent que va adquirir un immoble per impugnar el valor de referència del Cadastre. El Suprem admet la qüestió davant la manca de jurisprudència sobre el tema i la gran quantitat de situacions que afecta.

Així ho estableix el TS en una sentència en què corregeix la interpretació restrictiva que aplicava el SEPE per als que decideixen abandonar les llistes de l'atur per incorporar-se al negoci d'un familiar. Els magistrats expliquen que la llei busca el foment de l'autoocupació i recorden que no hi ha cap exclusió legal expressa que impedeixi a un familiar col·laborador accedir a aquesta modalitat de cobrament de la prestació. Fins ara, la doctrina judicial sobre aquest assumpte era contradictòria. Aquesta nova sentència unifica la doctrina i estableix que l'esperit de la norma és facilitar que l'aturat s'incorpori al mercat laboral, sense que el parentiu amb el titular del negoci hagi de ser un obstacle.